|
La lògica mana. Quan un text sembla tenir una estructura sintàctica complexa, quan hom no sap per on anar cal allunyar la mirada del paper o de la pissarra i veure-ho amb la ment freda.
L'ordre de anàlisi és:
1. Verbs (nuclis oracionals).
2. Nexos (separadors d'unitats oracionals).
3. Subjectes.
4. Preguntar als verbs si són transitius i donar el que demanen, la qual cosa implica....
5. Si és un verb transitiu, pot tenir com a objecte:
5.1. Acusatius o infinitius. Normalment guanya l'infinitiu.
5.2. Els acusatius restants poden ser subjecte o complement de l'infinitiu.
6. Reomplir funcions amb la resta de sintagmes, que solen ser més o menys prescindibles.
7. Els participis són adjectius concertats amb un substantiu. Poseu-hi fletxes.
8. A tot poseu-hi fletxes. La traducció es fa més fàcil: al final només has de seguir el sentit de les fletxes per incardinar la traducció.
Si has aplicat la lògica tot haurà anat bé.
Recorda que tot és una problema de hàbit i costum. Quan més paraules al diccionari busques, més ràpidament acabes trobant-les. Si no tradueixes, no saps traduir.
| 
